Claude Lévêque interroge dans ce lieu de condensation des contraintes et contraires, la célébration des objets et événements, la mise en scène de l’impalpable l’autobiographie et la pérennité du souvenir.
Il évoque chez nous le primaire et la répulsion pour rendre hommage à ceux qui sont passés et aux nuits où « nous chanterons à la mémoire des passions aujourd’hui disparues».
Claude Lévêque se cuestiona en este lugar de condensación de obligaciones y oposiciones la celebración de los objetos y acontecimientos, la puesta en escena de aquello impalpable, la autobiografía y la perpetuidad del recuerdo.
El autor despierta en nosotros las reacciones primarias y la repulsión de rendir homenaje a aquellos que ya no están y a las noches en que cantaremos a la memoria de las pasiones hoy ya desaparecidas.
Timothée Chaillou 2006
Timothée Chaillou 2006
El KBB presenta
La darrera creació de
Claude LévêqueDes del 10 de febrer fins al 5 de maig del 2007
KBB - Joaquim Costa, 24 - Barcelona
www.kbb.org.es
El KBB (Kültur Büro Barcelona) és un espai de producció i de promoció de projectes culturals contemporanis internacionals. El KBB qüestiona els processos actuals de l’art contemporani i d’altres àmbits relacionats. Els objectius convergeixen en un programa d’exposicions internacionals que interactuen amb d’altres espais i que creen un marc on pot haver-hi un intercanvi entre els professionals i el públic. Aquesta plataforma permet que els artistes, els comissaris i els teòrics gaudeixin d’una certa visibilitat. Al si d’aquesta plataforma hi interactuen l’art i el que és social, polític, científic i el que és tecnològic. Des del 2004 més de 30000 visitants han pogut gaudir de les activitats que el KBB ha presentat mitjançant les obres i esdeveniments de més de 200 artistes vinguts de Mèxic, de Suïssa, d’Alemanya, dels Estats Units, del Canadà, d’Egipte, de França, de Finlàndia, d’Islàndia i d’Àustria per citar-ne només alguns. També s’han fet projectes en col·laboració amb estructures similars a Poitiers, a Dresden, a Vevey; i el 2007 hi haurà la presentació de l’exposició de vídeo art “Repeat all” a Xile, a l’Argentina, al Brasil, a Grècia i a Egipte. El KBB treballa des de molt a prop amb els artistes i els proposa d’intervenir dins de l’espai amb noves produccions, és el cas de l’artista francès Claude Lévêque. El seu projecte que duu per títol La guerre du chocolat (la guerra de la xocolata) es produirà i realitzarà en estreta col·laboració amb l’equip del KBB i gràcies al generós suport dels nostres diversos patrocinadors, entre els quals hi ha l’Institut Francès de Barcelona.
La Guerre du Chocolat
Claude Lévêque
El totalitarisme suprimeix integralment les llibertats, mentre que la democràcia oprimeix l’individu i li proposa unes regles ètiques i més llibertat, que esdevenen un placebo lliberticida que fa que l’Altre no acabi de trobar mai el seu lloc. El cos social està esgotat, i els seus comportaments acaben per tornar-se homogenis. És el teatre de la crueltat, que té com a decorat el sentiment d’urgència i de terror. Les obres de Claude Lévêque no són conclusions (ni lliçons de moral) sinó llocs de resistència, baralles memorables contra els maleïts bàrbars. Al visitant no se’l nega com a subjecte perquè ve a lluitar contra l’acceptació de la violència i el negacionisme. Res no ens ha de deixar indiferents i cal compartir-ne els riscos. La guerre du chocolat és una evocació de records biogràfics i de tota una generació. Com sovint passa, la simplicitat dels elements i de les formes utilitzades per Claude Lévêque contrasta amb la tragèdia i la referència a la mort que tracta en aquesta obra. En aquest espai, la trampa, recoberta de xocolata, és un rengló d’estaques de fusta que recorda les tanques dels camps de concentració. L’horror que va suposar aquest anorreament provoca en el visitant una emoció moral. És el fet de veure com aquest món ha existit i ha estat una llarga tortura. Els cossos de les víctimes han desaparegut, només queda el vehicle en què els transportaven, el dels enterramorts o el de l’èxode, només un carro de fusta amb gust de xocolata. Aquesta habitació fosca, plena de desig, està recoberta d’una llum blava dolça i irreal que filtra i pinta el paisatge de l’artista i del món exterior. Aquest lloc màgic, d’una claror de lluna plena, aquesta “nit de cinema” hipnòtica es desperta enmig d’una boira espectral en què els efluvis de xocolata ens arriben a la gola i ens regiren el ventre. És un espai que cal viure a gran velocitat. Unes bombetes irrisòries fixades al damunt de les estaques es converteixen en ritmes luminiscents i festius; i reemplacen els projectors de vigilància amb un poder desconegut. És el combat dels immorals recreat per als mortals.
Claude Lévêque es qüestiona, en aquest indret de condensació d’obligacions i d’oposicions, la celebració dels objectes i dels esdeveniments; la posta en escena del que és impalpable (res no és evident enmig d’aquesta espectacularitat); l’autobiografia i la perpetuïtat del record. L’autor desperta en nosaltres les reaccions primàries i la repulsió de retre homenatge a aquells que ja no hi són i a les nits en què “cantarem a la memòria de les passions avui ja desaparegudes”. Aquesta festa obscura ens fa venir vertigen i ens incita a viure tant sí com no. How death or glory becomes just another story.Timothée Chaillou, 2006
La Guerre du Chocolat
Claude Lévêque
Le totalitarisme supprime intégralement les libertés, tandis que la démocratie opprime l’individu en lui proposant des règles éthiques et du plus de liberté, devenant un placebo liberticide qui contraint l’Autre à ne jamais trouver sa place. Le corps social est épuisé, et ses comportements deviennent aseptisés. Théâtre de la cruauté, ayant comme décor le sentiment d’urgence et de terreur. Les œuvres de Claude Lévêque ne sont pas des conclusions (ni des leçons de morale) mais des lieux de résistance, de bagarres mémorielles face à ces chiens de barbares. Le visiteur n’est pas nié en tant que sujet, il vient lutter contre l’acceptation de la violence et le négationnisme. Rien ne doit nous laisser indifférent et il faut en partager les risques. La guerre du chocolat est une évocation de souvenirs biographique et d’une génération. Comme souvent la simplicité des éléments et des formes utilisés par Claude Lévêque contraste avec le tragique et le mortuaire qu’il soulève ici. Dans cet espace, ce piège, une rangée de poteaux de bois, recouvert de chocolat, rappelle les clôtures des environnements concentrationnaires. L’horreur que fut cette aliénation provoque chez le visiteur une émotion morale. Voir que ce monde a existé et qu’il a été une longue « nuit des supplices ». Les corps des victimes ont disparu reste le véhicule de leur transport, celui des fossoyeurs ou de l’exode, un simple chariot de bois au goût de chocolat. Cette salle obscure, noire de désir, est baignée d’une douce et irréelle lumière bleue qui filtre et peint le paysage de l’artiste et du monde extérieur. Ce lieu magique d’une clarté de pleine lune, cette « nuit de cinéma » hypnotique s’éveille dans un brouillard spectral où les effluves de chocolat nous prennent à la gorge et nous écœure. Espace à vivre à toute vitesse. Des ampoules dérisoires fixées sur les poteaux deviennent des rythmes luminescents et festifs, elles remplacent les projecteurs de surveillance d’un pouvoir inconnu. Combat des immoraux pour mortel.
Claude Lévêque interroge dans ce lieu de condensation des contraintes et contraires, la célébration des objets et événements, la mise en scène de l’impalpable (rien n’est démonstratif dans le spectaculaire), l’autobiographie et la pérennité du souvenir. Il évoque chez nous le primaire et la répulsion pour rendre hommage à ceux qui sont passés et aux nuits où « nous chanterons à la mémoire des passions aujourd’hui disparues ». Cette fête obscure nous donne le vertige et nous incite à vivre pour un coup de poing ou un coup de cœur. How death or glory becomes just another story.
Timothée Chaillou, 2006
CURADORES
Lucie Champagnac
Sigismond de VajayCOORDINACIÓN GENERAL Y PRENSA
Carolina OlivaresTEXTO
Timothée ChaillouWEBMASTER
Angeles MorenoDISEÑO DE COMUNICACIÓN
Iván HernándezPATROCINADORES Y COLABORADORES
Instituto Francés de Barcelona
Illy Café
Barcelona Hotel
EQUIPO DE MONTAJE
Szabolcs Antal
Norberto Izso
Szabolcs Sági
David Katz
Bart Lizárraga
Cecilia Martínez
Roberto MartínezAGRADECIMIENTOS ESPECIALES
Ariadna Mas
Alex Filella
Joan Prosper de Finca Las Vilas
Consulado Francés en Barcelona
Manuel Cirauqui
Ortrun Trog
Arantxa Martínez
Julia Aliaga de Estrella Damm
Sumarroca
Barcelona Reikavic
Consulado Suizo
Anne Roy de MS Esection Export
